Capítol sis: Illa de Pasqua

 Durant la Setmana Santa catalana vaig tenir una visita, va venir el meu tiet! I dic setmana santa catalana perquè aquí a Xile no tenen dies de festa (del tot normal sabent que ni un mes abans han començat classes...), així que només es prenen el divendres sant com a no lectiu.

Així doncs, el primer cap de setmana el vaig passar a Santiago, passejant per aquesta immensa ciutat de 7 milions d’habitants, on, després d’haver-me acostumat als carrers de les ciutats petites (aquí són les de 200.000 habitants), la quantitat de gent que hi havia em va semblar exagerada! Vam visitar la catedral i la plaça d’armes, el mercat...

I el dia 7 d’abril agafava un vol de 4 hores per dur-me a una de les illes més remotes del món: l’Illa de Pasqua. Aquest petit tros de terra està situat a més de 3.500 Km del continent xilè, i és 4 vegades més petit que Menorca!!! De fet, només té una ciutat que evidentment n’és la capital, Rapa Nui, i la resta d’illa és totalment verge, només amb algunes petites cases deixades de la mà de déu.

Allà hi vam passar 4 dies molt calorosos, de la 1 del migdia fins a les 5 de la tarda era impossible estar sota el sol. Vam poder visitar els moais, aquelles estàtues fetes de pedra que ningú sap com es van ser creades, i veure la cantera on n’hi ha més de 400!! També vam fer una excursió al volcà Rano Kao (pels que heu vist la pel·lícula de Rapa Nui, és on passen gairebé totes les escenes), per sentir-nos com aquells primitius pujaven i baixaven corrent aquelles pendents.

Crec que és més fàcil explicar els grans trets distintius que té aquesta illa amb imatges que amb paraules. Així que us deixo amb moltes fotos i poc text per aquesta vegada.

Fins una altra!