22 de març del 2012

Capítol quatre: Osorno, autobusos i fronteres

Després de viatjar durant 3 setmanes i ja estar instal·lats a la nostra casa de Curicó i anant a la universitat, puc tornar a posar-me a actualitzar el bloc!
Aniré pas per pas i faré diferents post del viatge, ja que hem visitat moltes ciutats i llocs diferents.

Tal com vaig dir a l’últim post, per baixar a Punta Arenas vam fer parada 2 dies al poble d’Osorno. Veníem d’estar una setmana a Talca amb moltíssima calor, i Osorno va ser tot el contrari. Arribar a les 8 del matí, tot gris i plovent, i nosaltres amb la roba d’estiu...! Aquesta ciutat no té moltes coses per visitar, a part de la Plaza de Armas que tenen totes les ciutats xilenes, que vindria a ser la Plaça Major o de l’Ajuntament a la catalana.

Així doncs vam anar a un poblet del costat que són tot de casetes, Aguas Calientes, on hi ha unes termes i excursions per fer en mig del bosc on es veuen llacs i cascades des d’alguns miradors.

L’endemà al matí i després de dormir més relaxats que mai, ens enfrontàvem a l’aventura de viatjar durant 27 hores seguides en autobús!
Els autobusos d’aquí no tenen res a veure amb els que estem acostumats. Els seients són similars als de la classe vip d’un avió (cal destacar que nosaltres també viatjàvem a la classe vip del bus), et donen cafè, sucs, entrepans i pastes per anar picant i en àpats concrets.

El viatge se’ns va fer més curt del que pensàvem, ja que les hores de dormir passen més ràpid i els horaris dels autobusos ja els fan pensant en això.

Una cosa a destacar és que vam viatjar per la frontera entre Xile i Argentina. Això vol dir que cada X hores tot l’autobús ha de baixar a fer el segell de la duana i a passar les maletes pels infrarojos per assegurar-se que no passen coses estranyes de país a país. De Xile a Argentina es pot passar de tot, però el problema és entra a Xile! Resulta que és un país on no hi ha plagues als arbres i plantes, i cuiden tot el que és  natural per tal que no entri cap virus, d’aquesta manera a les fronteres xilenes has de declarar i deixar qualsevol tipus de menjar que portis a la motxilla, llavors de plantes, fruita... tot! Així s’asseguren que tot el que s’exporta del país és completament natural, sense haver d’aplicar productes químics enlloc, i estan orgullosos de tenir-ho tot tant protegit!

I fins aquí Osorno i el viatge fins a Punta Arenas. Al següent post, la continuació!


 Església d'Osorno


 Paradeta de fruita a Osorno


Un carrer d'Osorno


Al mirador d'Aguas Calientes. Al fons es veu el llac.


Termes de Aguas Calientes


El poble de Aguas Calientes


L'autobús de 27 hores