Un cop arribats a Punta Arenas i resoldre alguns petits “despistes” a
l’hora de reservar l’alberg, vam anar a fer turisme. Punta Arenas és la primera
ciutat xilena que vèiem més evolucionada, un passeig marítim totalment nou que
podria ser qualsevol de Catalunya, suposo també perquè cap al sud no hi ha
tants terratrèmols, fet pel qual els edificis s’aguanten drets durant anys i no
existeix un deteriorament constant. Un dels dies vam anar a l’Illa Magdalena,
una illa on viuen pingüins i altres espècies d’animals! Vam navegar en un petit
vaixell durant 2 hores per l’estret de Magallanes fins arribar a l’illa, on en
1 hora veus tots els pingüins i l’illa sencera (ja podeu entendre que és ben
petita!). Els pingüins són uns animals
força solitaris que tot just fan 40 cm, es passen el dia mirant al sol o dins
els seus caus. Quan caminen són graciosos, però costa veure que ho facin!
Després de Punta Arenas vam viatjar a la ciutat més austral del
continent americà: Ushuaia. Està situada a Argentina i és una ciutat que viu
purament del turisme, sobretot pel que fa a l’hivern, ja que té els Andes a
tocar. És el que vindria a ser l’equivalent d’Andorra però a la Patagonia!
Evidentment vam anar un dia a Terra del Foc, el parc natural on s’acaba la
carretera de sudamèrica. És una reserva on hi ha molta varietat de flora i
fauna, la barreja entre muntanyes nevades i llacs transparents, i uns boscos
que sembla que hagin sortit de pel·lícules. Allà vam poder veure i escoltar com
un pica-soques treballava en un arbre!
Seguidament ens vam dirigir cap a la ciutat de Puerto Natales, situada
a prop del Parc Natural de Torres del Paine (alguns potser recordeu que fa uns
mesos hi va haver un incendi terrible!). Vam preparar tota la ruta que faríem a les
Torres del Paine, comprar menjar per tots els dies i estris necessaris per
passar 4 dies enmig del parc. Al final van resultar ser menys dies, ja que ens
va enxampar pluja i durant força hores, i com que no teníem suficient roba seca
i la previsió es mantenia igual pels següents dies, vam decidir acabar abans
d’hora tot el que havíem planejat, tot i així vam tenir unes vistes
fantàstiques i vam poder gaudir de la natura espectacularment!
Mica en mica se’ns anaven acabant els dies de viatge, ja que el dia 11
de març havíem de ser a Talca per anar a la universitat la setmana següent,
així que vam anar pujant cap al nord, fent parada a Calafate. Teníem una mica
de pressa per arribar-hi, ja que anar a veure la glacera del Perito Moreno era
una de les fites del nostre viatge per la Patagònia, i encara més quan ens van
dir que s’estava apunt de trencar un pont de gel que es va creant al llarg dels
anys, i que es trenca cada 4 o més anys. Resulta que no es pot preveure quan es
trencarà, així que durant aquella setmana moooolta gent dormia allà i anava a
veure-ho per si enxampava el moment del trencament. Això va passar la nit del 3
al 4 de març a la matinada, quan ningú va poder veure-ho ni gravar-ho (ja que a
la nit seria impossible il·luminar tota aquella immensitat de gel!). Així doncs
nosaltres vam anar-hi el dia 5, quan tot just no hi havia gens de pont, però sí
que vam poder veure alguns despreniments del gel on hi havia estat i que uns
quants dies després encara van caient.
L’última parada va ser una excursió al glaciar Viedma, a la ciutat de
Chaltén. És el glaciar més gran d’Argentina, tot i que molta gent pensi que és
el Perito Moreno, la diferència és que aquest últim és l’únic que no deixa de
créixer, però és el tercer més gran en superfície. Així doncs, ens vam posar
els grampons i vam fer una ruta d’una hora passejant per sobre la glacera. El
final de la ruta ens van obsequiar amb un got de Baileys amb gel, extret de les
parets on érem!
I fins aquí la ruta pel sud de Xile i Argentina. Calia aqueta
actualització-resum ràpida, sinó no puc explicar les coses que ens van passant
dia a dia.
A partir d’aquí ja vindrà la vida universitària i tot el que comporta.
Parc natural de Terra del Foc
Punta Arenas
Illa Magdalena
Torres del Paine
Perito Moreno
Glaciar Viedma